UNA APROXIMACIÓ AL CONCEPTE D'EDUCACIÓ

Introducció.

Intentarem apropar-nos al concepte d'educació tenint en compte les assignacions històriques i l'evolució del mateix vocable des del seu inici fins a l'actualitat. És clar que l'objectiu d'aquesta aproximació és comprendre l'educació Avui, veure a què respon, quina és la seva finalitat i de quina manera es du a terme. Això ens obligarà a considerar tots els elements que envolten a l'educació: cultura, moral, ètica, societat, família, d'entre altres.

Què s'entén per Educar?

És clar que una cosa és el que s'entén per i una altra el que la cosa és. El que s'entén per correspon a un consens d'utilitat, la qual cosa no vol dir que aquest ús del vocable faci tribut a la seva assignació originària. Les paraules perden la seva afecció primitiva amb l'ús ja que evolucionen i s'adapten a les necessitats que el moment social exigeix. Així, el que s'entén per, de vegades, no s'identifica amb el significat original del terme, entrant en conflicte amb el que la cosa és; que es refereix a l'originalitat del terme. Per això, hem de considerar que les paraules -en la seva assignació- evolucionen fent que el seu significat sigui, de vegades, antagònic amb l'inicial. I el conflicte consisteix en la defensa del terme segons el que s'entén per o el que la cosa és. Per evitar aquesta interessant controvèrsia, en definir Educació, intentarem navegar entre tots dos criteris.

El substantiu Educació procedeix del terme llatí Educatio i significa una cria, criar, una criança. Mentre que el verb Educar s'entén com el procés de facilitar l'aprenentatge. Així, substantiu i verb es complementen en una definició de ser (Educació) i en una pràctica de fer (Educar). Ser i fer apareixen com els elements representatius on l'Educació es desenvolupa expressant-se com una necessitat individual i adquirint sentit en una col·lectivitat.

L'individu es forja; és a dir: és, en col·lectivitat des d'una realitat individual: parteix d’un ésser (realitat individual) a un fer (realitat social o col·lectiva). Aquest forjar és la descripció filosòfica del projecte pedagògic de l'home; ja que aquest, des que neix fins a la seva mort, precisa d'una Educació per desenvolupar les seves funcions més immediates, tant socials com individuals. Per això, el pas de l'ésser al fer, és -en realitat- l'essència de l'Educació, que per ser així és:

• Contínua, perquè sempre ens estem educant, d'una manera o altra.

• Reglada, perquè l'Educació es proveeix d'unes metodologies per ser més eficaç.

• Informal, perquè hi ha formes d'educar que no corresponen a unes directrius establertes per organismes concrets sinó per l'anomenat sentit comú.

• Formal, perquè es regula a través d'institucions educatives.

Podem, amb el que s'ha dit, atrevir-nos a esbossar un concepte d'Educació provisional que anirem ampliant en el recorregut d'aquesta anàlisi. Educar correspon a la necessitat de l'individu, com a ésser, a realitzar-se en societat: fer-se.

Comprenem que la definició provisional és genèrica i abstracta, però que parteix de dos elements fonamentals per entendre el desenvolupament del concepte: ser i fer; ja que l'home és fent-se i es fa sent.

Educar i Aprendre.

Educar i aprendre són conceptes diferents que es complementen de tal manera que l'un no podria donar-se sense l'altre, ja que s'educa perquè algú aprengui i s'aprèn perquè algú ha estat educat. Així, són diferents en la seva metodologia (forma de dur a terme) però iguals en el seu objectiu (fer que l'individu sàpiga).

  Per establir les diferències entre educar i aprendre, construirem un senzill sil·logisme integrat per premisses i conclusió:

P-1. Educar té un caràcter més extrínsec a l'individu mentre que aprendre és més intrínsec: l’educar és donar i l'aprendre rebre.

P-2. L'Educació es realitza de forma voluntària, en cas contrari és aprenentatge.

C. Educar és donar i aprendre és rebre.

Analitzant detingudament el sil·logisme podem veure més del que es pretén mostrar. La conclusió afirma que Educar és donar (informació, continguts, exemples, paradigmes, models, etc.) i Aprendre és rebre aquesta informació. Són, en realitat els elements integrants del sistema de comunicació: Emissor com a Educador i Receptor com a Aprenent. Això vol dir que hem d'incloure un element més en el concepte d'Educació: la Relació; ampliant, d'aquesta manera, el concepte d'Educació que ara quedaria així: L'Educació és un tipus de Relació que s'estableix entre dos o més individus com a necessitat de realització en societat.

La Relació ens ha permès obrir un panorama més ampli al concepte d'Educació. Ara, i basant-nos en el sil·logisme anterior, podem indagar en l'especificitat de la Relació, la qual exigeix ​​-per nominació pròpia- una exigència de relació o condició de relació. Res es relaciona amb res sinó és per un caràcter o caràcters comuns: des de la matemàtica podem veure que la relació numèrica o algebraica correspon a una sèrie de condicions que es donen com comuns entre elles. En general, el mateix succeeix amb els éssers vius i en particular amb l'ésser humà. L'home busca el saber, el comprendre el circumdant: entendre; en definitiva, el sentit de la seva estada al món. Així, desenvolupa la curiositat i indaga i investiga obtenint èxits segons els seus mitjans, capacitat o tècnica. Vet aquí la primera condició de la Relació: la voluntat d'aprendre embolicada en aquesta recerca de trobar un sentit; perquè, en aquesta relació, d'Educador i Aprenent, és fonamental que aquest últim vulgui aprendre; és a dir, tingui la voluntat de conèixer. I la voluntat, en realitat, és l'interès per o la curiositat que ha caracteritzat l'home des de la prehistòria. Amb tot l'exposat, podem seguir ampliant el nostre concepte d'Educació amb aquests dos nous elements: voluntat i interès.

L'Educació quedaria definida, fins al moment, com un tipus de Relació que s'estableix voluntàriament entre dos o més individus moguda per l'interès en comprendre ("el sentit de") les necessàries relacions que es donen en societat on aquest individu es realitza com tal.

Es podrien objectar moltes qüestions a aquesta última definició, però recordem que encara estem construint la carcassa d'aquest complex terme i això ens fa ser cauts i lents en les nostres afirmacions. No obstant això, convé destacar una objecció que ens servirà per ampliar el concepte d'Educació: l'ensinistrament i la domesticació com educació. Formen part realment aquests dos termes del concepte d'Educació? Vegem-ho:

• El terme ensinistrar és molt interessant etimològicament parlant perquè diferents fonts ens donen diferents explicacions. Tot i que avui en dia sembla clar que el verb deriva de sinistre i el prefix en- indicaria fer anar cap a sinistra, és a dir, cap a l’esquerra. Així, podríem dir que  es tracta d’instruir a algú per tal de guiar-lo i encaminar-lo cap a un objectiu específic. Més concretament, en l'àmbit humà, ensinistrar s'entén com un procés continu, sistemàtic i organitzat que permet desenvolupar en una persona les habilitats, els coneixements i les destreses necessàries per exercir un treball en forma eficient. Com podem inferir, l'ensinistrament no implica necessàriament una relació d'educació perquè no correspon a la definició, fins al moment, esbossada; ja que l'ensinistrament no necessita de la voluntat de l'Aprenent per realitzar-se: pot donar-se de forma obligada i desfer la relació voluntària entre Educador i Aprenent transformant-se en quelcom violent.

• La domesticació és el procés pel qual una població d'una determinada espècie animal o vegetal perd, adquireix o desenvolupa certs caràcters morfològics, fisiològics de comportament, els quals són heretats i, a més, són el resultat d'una interacció perllongada i d'una selecció artificial per part de l'ésser humà. Això implica que la seva finalitat sigui la d'obtenir determinats beneficis d'aquestes modificacions. Així, es parla de domesticar a un animal; però, podem dir el mateix d'una persona? Sí, sempre que aquesta persona sigui sotmesa i, llavors, la domesticació s'allunyaria del concepte d'educació per no correspondre a la voluntat de l'Aprenent.

Concloem, fins al moment, en què l’ensinistrament i la domesticació no formen part del procés educatiu com a tal, per ser considerats mancats de voluntarietat. Si és cert que voluntàriament algú pugui sotmetre a un ensinistrament, tan cert és que pot ser ensinistrat sense voler mentre que l'Educació inclou necessàriament una voluntat: una intencionalitat de.

UNA APROXIMACIÓN AL CONCEPTO DE EDUCACIÓN

Introducción.

Intentaremos aproximarnos al concepto de educación teniendo en cuenta las asignaciones históricas y la evolución del mismo vocablo desde su inicio hasta la actualidad. El objetivo de esta aproximación es comprender la educación Hoy, ver a qué responde, cuál es su finalidad y de qué modo se lleva a cabo. Eso nos obligará a considerar  todos los elementos que envuelven a la Educación: cultura, moral, ética, sociedad, familia, de entre otros.

¿Qué se entiende por Educar?

            Claro está que una cosa es lo que se entiende por y otra lo que la cosa es. Lo que se entiende por corresponde a un consenso de utilidad, lo cual no significa que ese uso del vocablo haga tributo a su asignación originaria. Las palabras pierden su afección primitiva con el uso ya que evolucionan y se adaptan a las necesidades que el momento social exige. Así, lo que se entiende por, a veces, no se identifica con el significado original del término, entrando en conflicto con lo que la cosa es; que se refiere a la originalidad del término. Por todo, hemos de considerar que las palabras -en su asignación- evolucionan haciendo que su significado sea, en ocasiones, antagónico con el inicial. Y el conflicto consiste en la defensa del término según lo que se entiende por o lo que la cosa es. Para evitar esta interesante controversia, al definir Educación, intentaremos navegar entre ambos criterios.

            El sustantivo Educación procede del término latino educatio y significa una cría, un criar a, una crianza. Mientras que el verbo Educar se entiende como el proceso de facilitar el aprendizaje. Así, sustantivo y verbo se complementan en una definición de ser (Educación) y en una práctica de hacer (Educar). Ser y hacer aparecen como los elementos representativos donde la Educación se desarrolla expresándose como una necesidad individual y adquiriendo sentido en una colectividad.

            El individuo se forja; es decir: es, en colectividad desde una realidad individual: parte de un ser (realidad individual) a un hacer (realidad social o colectiva). Ese forjarse es la descripción filosófica del proyecto pedagógico del hombre; ya que éste, desde que nace hasta su muerte, precisa de una Educación para desarrollar sus funciones más inmediatas, tanto sociales como individuales. Por ello, el paso del ser al hacer, es -en realidad- la esencia de la Educación, que por ser así es:

• Continua, porque siempre nos estamos educando, de una manera u otra.
• Reglada, porque la Educación se provee de unas metodologías para ser más eficaz.
• Informal, porque existen formas de educar que no corresponden a unas directrices establecidas por organismos concretos sino por el llamado sentido común.
• Formal, porque se regula a través de instituciones educativas.

Podemos, con lo dicho, atrevernos a esbozar un concepto de Educación provisional que iremos ampliando en el recorrido de este análisis. Educar corresponde a la necesidad del individuo, como ser, a realizarse en sociedad: hacerse.

Comprendemos que la definición provisional es genérica y abstracta, pero que parte de dos elementos fundamentales para entender el desarrollo del concepto: ser y hacer; ya que el hombre es haciéndose y se hace siendo.

Educar y Aprender.

Educar y aprender son conceptos distintos que se complementan de tal modo que el uno no podría darse sin el otro, ya que se educa para que alguien aprenda y se aprende porque alguien ha sido educado. Así, son diferentes en su metodología (forma de llevar a cabo) pero iguales en su objetivo (hacer que el individuo sepa).

  Para establecer las diferencias entre educar y aprender, construiremos un sencillo silogismo integrado por premisas y conclusión:

P-1. Educar tiene un carácter más extrínseco al individuo mientras que aprender es más intrínseco: el educar es dar y el aprender recibir.

P-2. La Educación se realiza de forma voluntaria, en caso contrario es aprendizaje.

C. Educar es dar y aprender es recibir.

            Analizando detenidamente el silogismo podemos ver más de lo que se pretende mostrar. La conclusión afirma que Educar es dar (información, contenidos, ejemplos, paradigmas, modelos, etc.) y Aprender es recibir esa información. Son, en realidad los elementos integrantes del sistema de comunicación: Emisor como Educador y Receptor como Aprendiz. Eso significa que hemos de incluir un elemento más en el concepto de Educación: la Relación; ampliando, de este modo, el concepto de Educación que ahora quedaría así: La Educación es un tipo de Relación que se establece entre dos o más individuos como necesidad de realización en sociedad.

            La Relación nos ha permitido abrir un panorama más amplio al concepto de Educación. Ahora, y basándonos en el silogismo anterior, podemos indagar en la especificad de la Relación, la cual exige -por nominación propia- una exigencia de relación o condición de relación. Nada se relaciona con nada sino es por un carácter o caracteres comunes: desde la matemática podemos ver que la relación numérica o algebraica corresponde a una serie de condiciones que se dan como comunes entre ellas. En general, lo mismo sucede con los seres vivos y en particular con el ser humano. El hombre busca el saber, el comprender lo circundante: entender; en definitiva, el sentido de su estancia en el mundo. Así, desarrolla la curiosidad e indaga e investiga obteniendo éxitos según sus medios, capacidad o técnica. He ahí la primera condición de la Relación: la voluntad de aprender envuelta en esa búsqueda de encontrar un sentido; porque, en esta relación, de Educador y Aprendiz, es fundamental que este último quiera aprender; es decir, tenga la voluntad de conocer. Y la voluntad, en realidad, es el interés por o la curiosidad de que ha caracterizado al hombre desde la prehistoria. Con todo lo expuesto, podemos seguir ampliando nuestro concepto de Educación con estos dos nuevos elementos: voluntad e interés.

            La Educación quedaría definida, hasta el momento, como un tipo de Relación que se establece voluntariamente entre dos o más individuos movida por el interés en comprender (“el sentido de”) las necesarias relaciones que se dan en sociedad donde dicho individuo se realiza como tal.

            Se podrían objetar muchas cuestiones a esta última definición, pero recordemos que todavía estamos construyendo el armazón de este complejo término y eso nos hace ser cautos y lentos en nuestras afirmaciones. Sin embargo, conviene destacar una objeción que nos servirá para ampliar el concepto de Educación: el adiestramiento y la domesticación como educación. ¿Forman parte realmente estos dos términos del concepto de Educación? Analicémoslo:

• El término adiestramiento procede del latín y se compone de tres partículas lingüísticas: el prefijo ad (que podemos traducir como “hacia”), el vocablo dexter (que es sinónimo de “derecho”) y, finalmente, el sufijo miento (que equivale a “resultado de una acción”). Con lo que se acaba definiendo, de modo genérico, como hacer diestro, enseñar e instruir a alguien con el fin de guiar y encaminar hacia un objetivo concreto. Más concretamente, en el ámbito humano, adiestrar se entiende como un proceso continuo, sistemático y organizado que permite desarrollar en una persona las habilidades, los conocimientos y las destrezas necesarias para desempeñar un trabajo en forma eficiente. Como podemos colegir, el adiestramiento no implica necesariamente una relación de educación porque no corresponde a la definición, hasta el momento, esbozada; ya que el adiestramiento no precisa de la voluntad del Aprendiz para realizarse: puede darse de forma obligada y deshacer la relación voluntaria entre Educador y Aprendiz transformándose en algo violento.
• La domesticación es el proceso por el cual una población de una determinada especie animal o vegetal pierde, adquiere o desarrolla ciertos caracteres morfológicos, fisiológicos de comportamiento, los cuales son heredados y, además, son el resultado de una interacción prolongada y de una selección artificial por parte del ser humano. Eso implica que su finalidad sea la de obtener determinados beneficios de dichas modificaciones. Así, se habla de domesticar a un animal; pero, ¿podemos decir lo mismo de una persona? Sí, siempre que esta persona sea sometida y, entonces, la domesticación se alejaría del concepto de educación por no corresponder a la voluntad del Aprendiz.

Concluimos, hasta el momento, en que el adiestramiento y la domesticación no forman parte del proceso educativo como tal, por ser considerados carentes de voluntariedad. Si es cierto que voluntariamente alguien pueda someterse a un adiestramiento, tan cierto es que puede ser adiestrado sin quererlo mientras que la Educación incluye necesariamente una voluntad: una intencionalidad de.